L’Economia Social i Solidària (ESS) a l’Alt Pirineu i Aran és encara un sector petit pel que fa al nombre d’iniciatives però el seu potencial per resoldre les necessitats del territori en àmbits com l’alimentari, el de l’energia o l’habitatge el situen com un sector clau. La consolidació i el creixement de l’ESS en sectors estratègics és un factor que pot inclinar la balança del desenvolupament territorial cap a un model sostenible tant per a les persones com per a l’entorn.
La diagnosi
Per què una diagnosi de l’ESS?
Des del 2016 l’Ateneu Cooperatiu ha acompanyat més de 330 projectes socioempresarials, ha contribuït a la inserció laboral de 170 persones i a la creació de 25 noves empreses amb valors a les comarques altpirinenques. Amb aquesta feina a l’esquena, ens hem volgut aturar per fer una fotografia de l’Economia Social i Solidària com a sector clau per a un desenvolupament territorial viable en l’àmbit econòmic, social i ambiental.
En plantejar-nos a què volíem donar resposta amb aquesta Diagnosi de l’Economia Social i Solidària a l’Alt Pirineu i Aran ens hem fixat, per una banda, en la relació de l’ESS amb el territori i el seu context socioeconòmic; i, per una altra banda, en les característiques del sector, tant amb una mirada quantitativa com qualitativa.
Entendre l’ESS en l’àmbit rural
Per començar a analitzar l’entorn, però, el primer és definir els límits del que volem estudiar. Acostumem a dir que un projecte d’ESS segueix tres principis bàsics: la satisfacció de les necessitats de les persones per damunt del lucre; la governança democràtica i participativa; i el compromís amb l’entorn i la comunitat. També s’associen a l’ESS algunes fórmules jurídiques específiques com cooperatives, societats agràries de transformació, societats laborals, associacions, fundacions i mutualitats.
Però també sabem que en l’àmbit rural i de muntanya hi abunden els projectes petits que de vegades es concreten en altres fórmules jurídiques. Per això hem volgut donar un sentit més ampli a la definició incloent iniciatives que segueixen els valors cooperatius; que estan connectades al desenvolupament local i de proximitat; i que contribueixen a la sobirania del territori (alimentària, energètica, cultural, etc.) encara que la seva fórmula jurídica sigui diferent. Així doncs, en aquesta diagnosi, utilitzem una definició matisada per poder incloure aquells projectes amb voluntat transformadora, independentment de la seva fórmula jurídica.
Els resultats
El context: un Pirineu empobrit i marcat per la influència del turisme
Les conclusions que hem tret sobre el context socioeconòmic ens diuen que l’Alt Pirineu i Aran és un territori amb una gran diversitat interna, que pateix despoblament (-3,7 % de creixement entre 2011 i 2021), una forta pressió turística (57 % de segones residències) i que compta amb una població envellida i dispersa.
Si mirem dades de l’àmbit econòmic veiem que entre els anys 2001 i 2021 el PIB per habitant va caure 16 punts. Segons dades de l’IDESCAT, el 2021 totes les comarques del territori (excepte l’Aran) es trobaven 20 punts per sota de l’índex català. Altres dades, com la renda familiar bruta, mostren que a l’Alt Pirineu i Aran es trobava quasi a la cua de Catalunya amb 15.245 €, molt per sota de la mitjana catalana de 18.356 €.
Amb dades del Valor Afegit Brut de 2020 veiem que l’economia està centrada en el turisme i els serveis (76 %), amb molt poca agricultura, una representació baixa de la indústria i un ram de la construcció molt vinculat al turisme. El teixit productiu està format principalment (97%) per treballadores autònomes i microempreses. Pel que fa a les condicions de vida, destaca, a més de la la baixa renda familiar, la dispersió dels serveis bàsics i l’emergència en l’accés a l’habitatge.
Un cens de l’ESS amb més d’un miler d’iniciatives, però només més d’un centenar amb activitat econòmica confirmada
A través de dades dels registres de la Generalitat de Catalunya i de fonts pròpies hem pogut censar 1.063 iniciatives de l’ESS. Aquest Cens de l’economia social i solidària a l’Alt Pirineu i Aran 2024 ens dona una fotografia genèrica ja que, per una banda, no ens permet saber l’adhesió real dels projectes amb els valors cooperatius i, per altra banda, en el cas de les associacions no recull dades sobre si tenen activitat econòmica. Això fa que d’aquest miler només 168 encaixen amb la nostra definició d’ESS i tenen activitat econòmica.
Dins d’aquest cens veiem que l’ESS presenta una diversificació més gran que l’economia convencional, amb menys dependència del sector serveis (54 %), més vitalitat en el sector primari (24 % enlloc del 4 % de l’economia convencional) i un sector industrial basat en l’agroindústria. La cooperativa de treball dedicada al sector serveis és la tipologia més freqüent en el marc de l’ESS, seguida per les persones dedicades al treball autònom en l’àmbit de l’agricultura i la producció agroalimentària. També val la pena destacar que fórmules jurídiques com les associacions amb activitat econòmica són rellevants i vitals en els estadis inicials dels projectes d’ESS i també com a fórmula natural dels projectes comunitaris.
L’ESS compromesa amb l’arrelament territorial i impulsora d’enxarxament
Gràcies a la mostra de 65 projectes entrevistats amb la metodologia del Pam a Pam i inclosos en el mapa de l’ESS de l’Alt Pirineu i Aran tenim informació sobre els valors i les pràctiques de les iniciatives transformadores del territori en 15 aspectes rellevants pel seu impacte tant en les condicions internes com en l’entorn.
En aquest sentit destaca la voluntat d’enxarxament tant sectorial com territorial dels diferents projectes, la seva aposta pel consum local i en general un fort arrelament al seu entorn. La sostenibilitat ambiental i altres aspectes com les condicions laborals també estan molt ben posicionats en l’escala de valors i pràctiques de les iniciatives d’ESS pirinenques. En canvi, aspectes com l‘ús de les finances ètiques o tranformadores o les eines de programari lliure tenen poca adhesió en el sector.
Les conclusions
L’ESS en el marc socioeconòmica de l’Alt Pirineu i Aran
Com vèiem en el cens, el nombre d’iniciatives d’ESS amb activitat econòmica és petit, a més no disposem de dades actualitzades sobre l’impacte econòmic (facturació, treballadores, etc.) del sector ESS de forma desagregada.
Podem intuir que alguns aspectes de l’àmbit són adequats per respondre a les necessitats del territori (millors condicions laborals, diversificació sectorial i enfortiment del sector primari, alternatives d’habitatge…) però la petita dimensió del conjunt de l’ESS fa que les respostes que puguin donar-se des tinguin efectes puntuals. Les propostes d’ESS ara com ara serveixen com a laboratori d’alternatives i creació d’imaginaris però no tenen l’abast suficient per donar resposta directa a les necessitats a escala territorial.
L’ESS com a sector
L’anàlisi del cens ens diu que la fórmula cooperativa és la més freqüent entre les fórmules empresarials considerades de l’àmbit de l’economia social. De totes maneres no podem menystenir dues fórmules jurídiques que tenen un gran pes en el sector: les associacions i les persones autònomes (fórmula important en un territori on la majoria de projectes són petits).
A banda, tenim tot de projectes amb fórmules jurídiques corresponents a l’ESS, com les societats laborals i les societats agràries de transformació, que desconeixem si duen a termes pràctiques de l’ESS i, si ho fan, si s’identifiquen com a part de l’economia solidària. El mateix passa amb projectes en forma d’autònoms, associacions amb activitat econòmica i iniciatives informals de caire comunitari, el concepte d’Economia Social i Solidària és encara un concepte poc difós en l’àmbit rural. Hi ha un repte en fer conèixer la idea d’ESS al territori i que els projectes afins s’hi identifiquin.
Pel que fa a la distribució territorial, la gran majoria de projectes d’ESS es concentren en 4 comarques. L’eix del Segre (Alt Urgell-Cerdanya) es mostra el més potent en nombre de projectes, seguit de prop per l’eix de la Noguera Pallaresa (amb més projectes per habitant) i després per l’eix Aran-Ribagorça.
Si ens fixem en el sectors econòmics, com recollíem més amunt, l’ESS està més diversificada. Dominen els serveis però amb una presència continguda del turisme. En segon lloc, destaca el sector primari, amb una bona implantació de l’àmbit agrari i un potencial sector de treballs forestals. En tercer lloc incloem el sector de la construcció amb un seguit de subsectors clau per als propers anys com són els relacionats amb la transició energètica i un sector de l’habitatge cooperatiu en lent creixement. Pel que fa a la indústria és un sector amb poca presència on es pot intuir potencial en el marc de la producció agroindustrial o la petita artesania.
En relació a les pràctiques i els valors, hem vist com les entitats de l’ESS tenen un fort arrelament territorial i les pràctiques relacionades amb l’enxarxament, la col·laboració i la proximitat estan molt esteses. Aquesta tendència pot tenir un impacte positiu tant en la consolidació d’iniciatives existents com en la creació d’un ecosistema que ofereixi un entorn facilitador a nous projectes. També destaquen les bones pràctiques en l’àmbit professional i laboral així com aquelles relacionades amb l’impacte ambiental.
Tot això ens dona algunes pistes tant del potencial de l’ESS com a eina de transformació de l’Alt Pirineu i Aran com d’aquells aspectes del propi sector que cal explorar i enfortir per continuar estenent les pràctiques cooperatives.
Documentació descarregable
- L’economia social i solidària a l’Alt Pirineu i Aran 2024 (informe complet)
- L’economia social i solidària a l’Alt Pirineu i Aran 2024 (resum-presentació)
- Taules i figures de l’informe L’economia social i solidària a l’Alt Pirineu i Aran (full de càlcul)
- Cens de l’economia social i solidària a l’Alt Pirineu i Aran (full de càlcul)