Les comunitats energètiques, eina de transformació del territori

Durant el mes de novembre, l’Ateneu ha ofert un cicle de sessions sobre comunitats energètiques. En aquest article, recollim alguns dels aspectes bàsics tractats en aquestes sessions per entendre què són i el potencial que tenen les comunitats energètiques com a eines de transició energètica i de transformació social.

L’impuls de la transició energètica i les comunitats energètiques

En el context d’emergència climàtica i preveient la futura escassetat de combustibles fòssils, organismes com la Unió Europea han previst una sèrie de mesures per mitigar aquest canvi, entre les quals la transició energètica. Aquesta suposaria un canvi de model per dues raons: d’una banda, perquè es passaria de l’ús de combustibles fòssils a l’ús d’energies renovables; i, de l’altra, perquè es deixaria enrere un model centralitzat per passar a un model descentralitzat, distribuït i participat.

Així doncs, es deixaria enrere el model actual, en què grans infraestructures de generació d’energia —ja siguin d’origen renovable com fòssil (centrals tèrmiques, hidroelèctriques, nuclears, polígons fotovoltaics i eòlics, etc.)— transporten l’energia per grans xarxes fins als punts de consum, sovint a distància i concentrats en àrees metropolitanes i industrials. En el nou model, es crearia una estructura amb un nombre més gran de punts de generació d’energia, provinents de fonts renovables i situats a prop dels punts de consum que abasteixen.

Aquest canvi de model també impulsaria un canvi de paradigma, en què la ciutadania està al centre del sistema. Es basa en accions de proximitat i en la col·laboració público-privada-ciutadana. Segons aquesta proposta, els ens locals esdevindrien impulsors d’aquest model i disposarien de noves eines per dur-lo a terme, com són les comunitats energètiques.

Entitats i col·lectius han aprofundit en aquesta proposta amb una visió que transcendeix l’àmbit estrictament energètic. Proposen una transició basada en la sostenibilitat ecològica, econòmica, social i cultural. La Xarxa per a una Transició Energètica Justa recull un decàleg que destaca la sobirania energètica i els impactes globals del canvi de model en la societat i el territori.

Què és una comunitat energètica?

Segons el portal Som Comunitats, “són organitzacions formades per diferents agents (persones, comerços, entitats, entre d’altres) d’un mateix territori que s’agrupen de manera participativa i democràtica per produir energia verda local (elèctrica, tèrmica…) i fer servir aquesta energia per al seu ús quotidià (a casa, a la feina, al cotxe…).”

En el cas de les Comunitats Energètiques Locals, la definició es concreta en una entitat jurídica basada en una participació oberta i voluntària, autònoma i controlada pels socis situats a les proximitats dels projectes d’energies renovables. La seva finalitat primordial és proporcionar beneficis ambientals, econòmics i socials als seus socis i a la zona local on opera, en lloc de buscar rendibilitat financera.

Així doncs, una comunitat energètica requereix tant una comunitat com un projecte energètic. L’interès del model rau en mantenir un equilibri entre aquestes dues dimensions. La seva finalitat en l’acció energètica no només inclou la generació d’energia renovable, sinó també l’impuls de l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible, la climatització renovable, el subministrament, la comercialització i l’agregació d’energia.

A més, les comunitats energètiques promouen l’acció comunitària, treballant aspectes com la governança compartida, la participació, la formació de les sòcies, la difusió i la lluita contra la pobresa energètica. Si, a tot això, hi afegim la perspectiva de l’economia social i solidària, com esmenten des de Som Comunitats, “el gran valor afegit que aporten les Comunitats Energètiques de l’economia social és que la propietat dels serveis energètics i l’ús que se’n fa són propietat de les persones que en formen part.”

Els serveis de les comunitats energètiques: més enllà de les plaques solars

Així doncs, les comunitats energètiques proveeixen a les seves sòcies una sèrie de serveis. L’imaginari ens porta sovint a la idea d’una instal·lació de plaques solars situada en algun lloc proper a les persones consumidores a qui subministra l’energia, però aquest model d’autoconsum solar compartit és només una petita part dels serveis que les comunitats energètiques poden oferir. Per exemple, dins del que és la producció energètica renovable, les comunitats també podrien generar energia eòlica, de biomassa o hidràulica, segons el seu context i necessitats.

A més, les comunitats energètiques poden proveir altres serveis, com les compres col·lectives, des de combustibles com la biomassa i la llenya fins a instal·lacions generadores com les plaques o els sistemes d’aerotèrmia, o materials per a la millora de l’eficiència com finestres i aïllaments. També poden oferir altres serveis, com la millora de l’eficiència energètica, el subministrament d’energia 100% renovable, la climatització amb sistemes renovables (aerotèrmia, geotèrmia, biomassa…) o el foment de la mobilitat sostenible (sistemes sostenibles i compartits, la posada a disposició de punts de càrrega, etc.).

Les comunitats també ofereixen formació ciutadana a les seves sòcies en aspectes energètics, mediambientals i socials, i com a resultat aconsegueixen una major emancipació i capacitat de transformació de l’entorn per part de les persones que en formen part.

Reptes de les comunitats energètiques

A l’Alt Pirineu i Aran disposem ja d’alguns projectes de comunitats energètiques que es troben en diferents fases del seu desenvolupament. Alguns són grups motors amb una comunitat naixent i un projecte energètic encara per definir; d’altres tenen un projecte d’instal·lació en procés i una comunitat constituïda, ja sigui en forma d’associació o de cooperativa. També n’hi ha que ofereixen serveis com les compres col·lectives mentre estudien la possibilitat de dur a terme una instal·lació de generació compartida.

En funció del moment en què es troben, aquests projectes afronten una sèrie de reptes i obstacles a superar. Per una banda, en l’àmbit econòmic, es troben amb dificultats per accedir al finançament necessari sense subvencions, la volatilitat dels preus de l’energia, els costos operatius de la pròpia entitat i la limitació de fonts de finançament. En aquest sentit, és important estar atents a les opcions de finançament mitjançant subvencions i a les opcions de finançament dissenyades des de les finances transformadores.

En segon lloc, també es troben amb una sèrie de reptes legals, com la manca de desenvolupament normatiu, la reticència d’algunes administracions pel desconeixement i la novetat que suposen les comunitats energètiques, el límit actual de 2 km de distància per formar part d’una comunitat energètica i els tràmits amb les distribuïdores. En aquest aspecte, hi ha diverses organitzacions i empreses que ofereixen orientació i serveis tècnics de suport per superar les dificultats i crear eines que aplanin el camí a les comunitats que van sorgint.

Finalment, també hi ha una sèrie d’obstacles relacionats amb el context social, com l’individualisme i la manca de lideratges, la falta de pràctica en el treball col·lectiu, la complexitat de fer aquests projectes inclusius per a totes les capes de la població, la necessitat de generar consciència climàtica i la falta de coneixement sobre el sector. Davant d’aquestes dificultats, és important disposar d’un grup motor motivat que pugui avançar en moments de més complexitat, alhora que es fa un procés de formació i difusió en l’entorn per sensibilitzar i oferir coneixement a la ciutadania.

Les comunitats energètiques són doncs una oportunitat i una realitat cada dia més present a Catalunya. Com a model disruptiu tant en l’aspecte econòmic, com energètic com comunitari, es troben amb dificultats i reptes, que gràcies a l’impuls de projectes pioners i organitzacions que hi han apostat es van superant cada cop amb més facilitat i són una eina per l’autogestió, l’empoderament ciutadà i la sobirania energètica.

Alguns projects de l’Alt Pirineu i Aran:

Alguns recursos a l’abast